Tristan eta Isolda (Heriotza) - Bilboko Arte Ederren Museoaren

Erosi irudia

Tristan eta Isolda (Heriotza)

Egusquiza, Rogelio de

Santander, 20/07/1845 - Madril, 10/02/1915

Olioa mihisean

160 x 240 cm

Egusquiza (eskuineko beheko angelua)

1910

00/9

2000an eskuratua

Lan honek, zeinak bikotea osatzen baitu Bizitza (1912) lanarekin (azken hori ere Egusquizarena da), Tristan eta Isoldaren Erdi Aroko kondaira irudikatzen du. Kondaira hori Richard Wagner konpositore alemaniarrak berreskuratu zuen 1865. urtean, sentimendua arrazoiari gailendu izanaren sinbolo gisa. Isolda ageri da margolanean, pozoia hartuta, Tristanen hilotzaren gainera erortzen. Dramaren amaieran, maitale biak hil egiten dira, asmo gaiztoek eta maitasun-garrek eragindako anabasa baten erruz. Gaizki-ulertu horien ondorioz, Tristan hil egiten da eta Isoldak pozoia hartzen du bere borondatez.

Koadroaren horizontaltasunak, figuren sentsualtasunak, giro ilunak eta zenbait elementu sinbolikok (adibidez, lo-belarrak eta pozoi-ontziak), tragediatik at dagoen lasaitasun moduko bat ematen diote margoari. Hori horrela, maitasuna goretsita agertzen da, heriotzaren gainetik.

1876an Venezian izan zenean, Egusquiza txundituta geratu zen Wagnerren obrarekin. Wagner pertsonalki ezagutu zuen Egusquizak 1879. urtean, eta horrek arteari buruz zuen ideia aldatu zion. Une hartatik aurrera, Wagnerren sinbolismo neoidealistari eta Arthur Schopenhauerren filosofiari lotutako margolanak egin zituen. Egusquizak Wagnerren eskolako ezaugarriak egokitu zituen, Léon Bonnat, Raimundo de Madrazo eta, batez ere, Fortunyrekin garatu zuen pintura preziosistarako. "Artelan osoaren" kontzeptu wagneriar konplexuarekiko interesak, bestetik, hainbat diziplina artistikorekiko joera piztu zion, bai eta musikari alemaniarraren opera-zikloekiko joera ere. Gainera, lanean buru-belarri eta etenik gabe aritzea erabaki zuen. Aztergai dugun margolana egiteko, adibidez, Egusquizak hamazazpi urte baino gehiago behar izan zituen. (Javier Novo)

Bibliografia hautatuta

  • Catalogue illustré du Salon de 1911 [Cat. exp.]. París, Societé nationales des Beaux-Arts, 1911. n° cat. 480.
  • Beruete y Moret, Aureliano de. Rogelio de Egusquiza : pintor y grabador. Madrid, Blass y Cia, 1918. p. 22, lám. 8. (Con el título Tristán e Iseo. (La muerte)).
  • Blasco Grasso, Sonia. "Rogelio de Egusquiza : un pintor cántabro injustamente olvidado", La Revista de Santander, n° 30. 1983. p. 14 (se reproduce un detalle). [Tomado de la p. 53 del catálogo de la exposición de 1995].
  • Mota, Jordi ; Infiesta, María. Pintores wagnerianos. Barcelona, Ediciones de Nuevo Arte Thor, 1988. p. 30. (Con el título La Muerte de Tristán e Isolda, y a continuación, entre paréntesis Biblioteca de Catalunya).
  • Arnáiz, José Manuel [dir.]. Cien años de pintura en España y Portugal, 1830-1930. Madrid, Antiquaria, vol. II, 1988. p. 311. (títulada Tristán e Iseo)
  • Rogelio de Egusquiza, 1845-1915 [Cat. exp.]. Santander, Museo de Bellas Artes ; Ayuntamiento de Santander, 1995. pp. 25, 48-49, 53-54, 106.
  • Pintura simbolista en España, 1890-1930 [Cat. exp.]. Madrid, Fundación Mapfre, 1997. pp. 92-93. (Con el título Tristán e Iseo [La Muerte]).
  • Pintura antigua y de los siglos XIX y XX : joyas, porcelana, cerámica, muebles, plata y otros objetos de arte. Madrid, Alcalá Subastas, 2000. pp. 80-81. (Con el título Tristán e Isolda (La Muerte)).
  • Richard Wagner : visions d'artistes : d'Auguste Renoir à Anselm Kiefer [Cat. exp.]. Paris, Somogy ; Musée d'art et d'histoire, 2005. pp. 168-169, n° cat. 45. (Con el título Tristan et Isolde (la Mort))
  • "L'Oeil". p. 25. (Reproducido el cartel de la exposición de Ginebra de 2005, en el que se representa un detalle de este cuadro, en la p. 25).
  • Journal des Musées d'art et d'histoire : septembre 2005-janvier 2006, Genève (Suiza). 2006. p. 2, y reproducido en la contraportada.
  • "[Sin título]", Beaux Arts Magazine, n° 256. 2005. (Reproducido el cartel de la exposición de Ginebra de 2005, en el que se representa un detalle de este cuadro).
  • De Goya a Gauguin : el siglo XIX en el Museo de Bellas Artes de Bilbao [Cat. exp.]. Salamanca, Caja Duero, 2006. pp. 170-171, n° cat. 40.
  • Museo de Bellas Artes de Bilbao : guía. Bilbao, Bilboko Arte Ederren Museoa-Museo de Bellas Artes de Bilbao, 2006. p. 111.
  • Musée des Beaux Arts de Bilbao : guide. Bilbao, Bilboko Arte Ederren Museoa-Museo de Bellas Artes de Bilbao, 2006. p. 111.
  • Bilbao Fine Arts Museum : guide. Bilbao, Bilboko Arte Ederren Museoa-Museo de Bellas Artes de Bilbao, 2006. p. 111.
  • De Goya a Gauguin : el siglo XIX en el Museo de Bellas Artes de Bilbao [Cat. exp.]. Valencia, Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana ; Caja Duero, 2006. pp. 170-171, n° cat. 40.
  • De Goya a Gauguin : el siglo XIX en el Museo de Bellas Artes de Bilbao [Cat. exp.]. Salamanca, Caja Duero, 2007. pp. 170-171, n° cat. 40.
  • Jiménez, Lourdes. La Vida y la Muerte de Tristán e Isolda por Rogelio de Egusquiza, 1845-1915 [Folleto]. Oviedo, Museo de Bellas Artes de Asturias, 2007. pp. 32-35, n° cat. 3.
  • De Goya a Gauguin : el siglo XIX en el Museo de Bellas Artes de Bilbao [Cat. exp.]. Bilbao, Museo de Bellas Artes de Bilbao, 2008. pp. 338-340, n° cat. 66.
  • Entre dos siglos : España 1900 [Cat. exp.]. Madrid, Fundación Mapfre, 2008. p. 41.
  • Museo de Bellas Artes de Bilbao : guía. Bilbao, Bilboko Arte Ederren Museoa-Museo de Bellas Artes de Bilbao, 2011. p. 111, n° cat. 77.
  • Bilboko Arte Ederren Museoa : gida. Bilbao, Bilboko Arte Ederren Museoa-Museo de Bellas Artes de Bilbao, 2012. p. 111, n° cat. 77.
  • Bilbao Fine Arts Museum : guide. Bilbao, Bilboko Arte Ederren Museoa-Museo de Bellas Artes de Bilbao, 2014. p. 111.
  • Musée des Beaux Arts de Bilbao : guide. Bilbao, Bilboko Arte Ederren Museoa-Museo de Bellas Artes de Bilbao, 2014. p. 111.
  • Jiménez, Lourdes. "Tristán e Isolda. La muerte, de Rogelio Egusquiza = Tristan and Isolde. Death by Rogelio de Egusquiza = Tristan eta Isolda. Heriotza, Rogelio de Egusquiza", Buletina = Boletín = Bulletin, n° 10. 2016. pp. 145-170, 271-284.
  • Jiménez, Lourdes. "Tristán e Isolda : el amor y la muerte", Descubrir el Arte, n° 211. 2016. pp. 66-67, il.
  • Bilboko Museoaren alfabetoa = El alfabeto del Museo de Bilbao = The alphabet of the Bilbao Museum = L'alphabet du Musée de Bilbao [Cat. exp.]. Bilbao, Bilboko Arte Ederren Museoa-Museo de Bellas Artes de Bilbao, 2018. pp. 120, 125, n° cat. 57.